Es formà als seminaris d’Engelberg i Sankt Urban. El 1846 es traslladà a París per estudiar medicina, però finalment es decantà cap a la música i esdevingué un dels pedagogs del piano més importants del París de la segona meitat del segle XIX. El 1902 tornà a Suïssa, i passà els seus darrers anys a Montreux dedicant-se exclusivament a la musicologia. Entre les seves obres teòriques més conegudes hi ha el Tractat de l’expressió musical (1874), on exposa les seves teories sobre ritme, dinàmica i accentuació, que tingueren una forta influència en nombrosos intèrprets. Per altra banda, els seus articles sobre metodologia, teoria del ritme i qüestions d’estètica musical despertaren l’interès de F. Liszt i de teòrics com F.A. Gevaert i H. Riemann, entre d’altres.