Estudià teologia a Heidelberg i musicologia a Leipzig, on fou deixeble de K. Straube i H. Riemann. Es doctorà en musicologia el 1912. Fou organista municipal a Jena (1906) i a Kiel (1918-23). En aquesta darrera ciutat impartí la docència a la universitat des del 1928 i contribuí decisivament a la dinamització de la vida musical: organitzà festivals musicals dedicats a J.S. Bach i G.F. Händel i feu conèixer obres de compositors del segle XX. Donà ple suport al govern nazi i dirigí la Hochschule für Music de Berlín on, seguint la ideologia marcada pel partit, vetà l’accés a músics d’origen jueu. Durant el Tercer Reich tingué altres càrrecs, com la presidència de la Societat de la Música de l’Església Evangèlica. Recuperà i publicà obres vocals i instrumentals del Barroc i una monografia (1939), i el catàleg temàtic (1953) de M. Reger. Descobrí i publicà la simfonia Jena com a obra primerenca de L. van Beethoven (Leipzig, 1911), més tard atribuïda a Ch.F. Witt.