Es doctorà a la Universitat de Berlín l’any 1930 amb un treball sobre la música malaia i de Samoa. Del 1926 al 1933, any en què hagué de fugir d’Alemanya a causa del nazisme, treballà al Phonogramm-Archiv de Berlín sota la direcció d’Erich von Hornbostel. El 1951, després de llargues estades a Praga (1933-38) i Bèlgica (1938-51), es desplaçà a Nova York, on treballà com a terapeuta musical. Cofundador de la Society for Ethnomusicology (1955), en fou president durant els anys 1958-59. Del 1966 al 1976 dirigí els cursos d’etnomusicologia a la Universitat de Toronto. Fou especialment conegut pel seu interès en la transcripció i per l’elaboració d’algunes teories amb vista a establir comparacions entre tipologies rítmiques i melòdiques de diferents cultures musicals.