Estudià a la Universitat d’Indiana, a Bloomington, amb el seu pare i W. Apel, i s’especialitzà en musicologia. El 1953 es doctorà amb una dissertació sobre la música de les tribus indígenes del nord de Mèxic. Exercí la docència en diferents universitats, com ara les de Detroit (1953-64), Kiel (Alemanya, 1956-58) i Illinois (des del 1964), centre aquest darrer on ha estat professor i catedràtic del departament de musicologia. Entre el 1969 i el 1971 fou president de la Societat Nord-americana d’Etnomusicologia. Escriví àmpliament sobre la música indígena de l’Amèrica del Nord, sobre la música de l’Orient Mitjà i també sobre la música popular europea i americana.
Molts dels seus llibres han esdevingut referències per a l’estudi de l’etnomusicologia, com per exemple Music in Primitive Culture (1956), Reference Materials in Ethnomusicology (1961), Theory and Method in Ethnomusicology (1964) i Comparative Musicology and Anthropology of Music: Essays on the History of Ethnomusicology (1991). És doctor honoris causa per les universitats de Chicago (1993) i Illinois (1996) i pel Carleton College (2000).