Estudià piano i musicologia al Conservatori de Moscou. El 1938 obtingué el doctorat amb una dissertació sobre Les noces de Fígaro, de W.A. Mozart. Impartí la docència als conservatoris de Moscou (1931, 1933-36) i de Sverdlovsk (1936-37, 1942-43) i a l’Institut d’Educació Musical a distància d’aquesta ciutat, centre d’on fou cap del departament d’història de la música i degà. A partir del 1926 també es dedicà a la crítica. En els seus escrits s’ocupà especialment de la vida musical russa, la història de la música zíngara, les biografies de compositors com A.A. Al’abjev, N. Rimskij-Korsakov, M. Glinka i A. Verstovskij i la música de W.A. Mozart i J. Haydn. El seu llibre Qüestions de cultura material en la música (Moscou, 1931) fou una de les primeres mostres d’història marxista de la música.