Estudià piano, violí i composició amb diferents professors particulars. Durant els anys vint col·laborà en publicacions musicals de diverses ciutats europees i es dedicà, també, a promoure concerts centrats en la música d’avantguarda. L’any 1929 s’establí a Berlín per treballar en el "Berliner Zeitung am Mittag" ('Diari berlinès de migdia'). Això li permeté assistir als cursos d’anàlisi d’A. Schönberg. El compromís amb la Nova Música i la solidaritat amb músics jueus li comportaren, l’any 1934, la prohibició d’escriure en publicacions alemanyes. Malgrat que durant un quant temps continuà les seves activitats a Praga, aviat les hagué d’abandonar. Durant la Segona Guerra Mundial serví a l’exèrcit com a intèrpret. Empresonat per les tropes aliades, fou alliberat el 1946 i tornà a fer de crític i editor a Berlín. Des de l’any 1948 fou professor a la Universitat Tècnica d’aquesta ciutat. Al llarg de tota la seva carrera fou un defensor entusiasta i seriós de la Nova Música, tasca en la qual destaca la seva important biografia d’A. Schönberg. La seva afinitat amb la Segona Escola de Viena no li impedí apreciar el valor d’altres compositors, i també escriví articles en defensa de la música de M. Ravel i I. Stravinsky.