Format en el modernisme, col·laborà en les revistes "Pel & Ploma" i "Joventut". El 1907 es traslladà a Madrid, on el seu teatre, inspirat en el barroc castellà i de tema patriòtic, obtingué un gran èxit. Entre les seves obres més conegudes figuren Las hijas del Cid (1908) i En Flandes se ha puesto el sol (1910). Part de la seva producció és escrita en català, com ara alguns llibrets d’obres escèniques de Joan Gay i Planella, com El llop pastor (1901), i el de l’òpera Empòrium, d’Enric Morera (1906). També escriví textos en castellà per a autors catalans. Aquest és el cas del text de la peça per a escena Agua mansa (1902), de Gay i Planella, dels llibrets per a diverses sarsueles d’Amadeu Vives -entre d’altres El abanico duende (1918) i Bergamino el lampo (1922)-. Així mateix, és autor dels llibrets de les obres de Jacinto Guerrero El collar de Afrodita (1925) i Los enemigos de la mujer (1927).