Vida i obra
Germà d’Eduard Marquina i Angulo. Fou conegut amb els pseudònims de Farfarello i Un Ramblista. Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona. Fou redactor de La Publicidad (1906), La Veu de Catalunya i El Imperial de Madrid. Arran de la seva formació en crítica teatral, dirigí la revista Teatràlia (1908-09), en què comptà amb la generació de joves noucentistes.
El 1909 estrenà a Barcelona El darrer miracle, i, el mateix any, el monòleg Mi amiga Blanca També escriví teatre en castellà, idioma al qual traduí obres d’Àngel Guimerà, Apel·les Mestres, Adrià Gual, Josep Pous i Pagès, Raimon Casellas, Víctor Català, Santiago Rusiñol i Eugeni d’Ors (del qual traduí La Ben Plantada). També fou traductor al castellà d’obres dramàtiques de Tolstoj i Crehuet. Al català traduí La princesa de Clèves (1923), de Madame de Lafayette.
Treballa també dins del món empresarial del teatre, on fou secretari particular de l’actor i empresari Díaz de Mendoza, amb el qual, més tard, partí cap a l’Argentina. En el concurs de la Cambra Oficial del Llibre, obtingué, amb un article, el primer premi (1930).
Publicà la breu biografia La nostra gent: Francesc Cambó (1925).
A partir del 1935 fixà la seva residència a Cuba, on col·laborà en nombrosos diaris i revistes com Avance, Acción, Heraldo Nacional, Alerta, Frente, Pueblo e Información, Diario de la Marina, Bohemia, Carteles, Revista Cubana”, Revista de la Biblioteca Nacional i Boletín de la Academia Cubana de la Lengua, entre d’altres. Elaborà alguns drames per a la ràdio i escriví, amb Félix Lizaso, Estampas de Martí. Col·laborà en la confecció de les Obras Completas de Martí (1946). Fou membre de diverses entitats culturals, cal esmentar el Pen Club i la Federació d’Autors Teatrals de Cuba. També és autor de Sacrilegio, Nietos de don Quijote i Dios abre camino.
Bibliografia
- Serra, E. (1996): “La revista Teatralia com a plataforma noucentista”. Els Marges, 55, p. 7-28.