De nissaga noble, de jove s’entusiasmà amb l’òpera italiana. El 1749 anà a París, on es feu conèixer com a polemista abrandat i influent en qüestions musicals, i amb posicions sovint canviants: en un principi defensà J.Ph. Rameau, però posteriorment s’alineà amb J.J. Rousseau en la Querelle des Bouffons, i denigrà l’òpera francesa en la sàtira Le petit prophète de Boehmischbroda (1753). També fou ambivalent la seva valoració de Ch.W. Gluck i la relació amb la família Mozart. Escriví l’article Poème lyrique de l'Encyclopédie, on exposà els criteris d’una nova estètica operística. La seva obra crítica més important és continguda en la Correspondance (1812-14). Poc després de ser nomenat ambaixador del Sacre Imperi Romanogermànic a Rússia (1795), tornà a Alemanya.