Format a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona, fou el primer secretari d’Òmnium Cultural. El 1962 fou nomenat administrador del Palau de la Música Catalana, càrrec que exercí durant divuit anys, i el 1969 fundà l’entitat Fòrum Musical, que gestionà les activitats del Palau. Aquest mateix any s’incorporà a la redacció del segell discogràfic Antologia Històrica de la Música Catalana. Entre els anys 1976 i 1982 dirigí el Festival Internacional de Música a Barcelona, i fou membre de l’equip directiu de l’Association Européenne des Festivals de Musique. Durant el període 1980-84 fou cap del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya. El 1985 fundà Euroconcert, entitat dedicada a l’organització de concerts, i fou patró de la Fundació Phonos. Escriví diversos llibres, entre els quals cal esmentar El Palau de la Música Catalana (1974), El Gran Teatre del Liceu (1992), El llibre blanc de la música: la política musical i El Palau de la Música Catalana-Els anys de repressió franquista 1936-1975 (2010), i també nombrosos articles sobre temàtica musical i literària.