Vida
Inicià els estudis musicals a la seu valenciana amb el gironí J. Pons, llavors mestre de capella, i algunes de les seves primeres composicions, totes elles de caràcter religiós, foren interpretades a la catedral de València. Abandonà la seva ciutat natal vers el 1818 i anà a Madrid, com a director de la banda de música d’un regiment. Un cop allí, però, abandonà el regiment i es guanyà la vida com a professor de cant. Gomis simpatitzà amb els liberals i compongué diversos cants patriòtics, entre els quals La marcha de los diputados i l'Himno de Riego. Aquestes peces li proporcionaren un cert prestigi i el 1822 fou nomenat músic major de la Milícia Nacional. En caure el règim liberal (1823) hagué d’abandonar el país i, com molts altres intel·lectuals, emigrà a París, on conegué F. Goya i els músics R. Carnicer, S. de Masarnau i F. Sor. El tenor Manuel García li presentà Gioachino Rossini, les tertúlies del qual Gomis començà a freqüentar. A la capital francesa pogué desenvolupar una activitat musical molt destacable. Publicà un mètode de solfeig i de cant que rebé elogis de Rossini, i compongué la seva primera òpera, Le Favori, que no s’arribà a estrenar. El 1826 anà a Londres, on presentà el seu quartet vocal L’Inverno, molt ben acceptat per la crítica anglesa. Altra vegada a París, veié estrenada la seva segona òpera, Le Diable à Seville (1831), de la qual aparegueren nombroses adaptacions. L’èxit li arribà amb Le Revenant, estrenada a l’Òpera Còmica de París el 1833. La crítica francesa fou unànime en les seves lloances. El 1836 fou nomenat cavaller de la Legió d’Honor. La seva obra no tingué quasi repercussió a Espanya, malgrat els elogis que li dedicaren homes com Berlioz.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Dowling, John: José Melchor Gomis, compositor romántico, Castalia, Madrid 1974
- Gomis i Colomer, Josep Melcior: Méthode de solfège et de chant, Petit, Paris 1825