Entre el 1592 i el 1596 estudià amb Filipe de Magalhães a la catedral d’Évora. El 1599 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Viseu. La seva producció musical és exclusivament litúrgica i consta de salms, himnes, magníficats, motets i responsoris. Els seus himnes foren molt populars fins al segle XVIII. A l’igual del seu mestre Magalhães i els seus contemporanis portuguesos, M. Cardoso i D. Lobo, el seu estil és conservador, ja que no s’aventura en l’ús de cromatismes, tot i que aconsegueix brillants efectes dramàtics. Malgrat la tècnica depurada que mostra en el triple cànon que tanca el seu Magníficat en vuitè to, la seva escriptura contrapuntística no assoleix el virtuosisme d’autors contemporanis com S. de Vivanco i l’aragonès S. Aguilera de Heredia.