Maria Llàcer i Rodrigo

(València, 1888 — Bolonya, Emília-Romanya, 1962)

Soprano valenciana.

Inicià estudis musicals a la seva ciutat natal i perfeccionà la tècnica de cant a Milà com a deixebla, entre d’altres, de M. Vidal. La seva carrera internacional s’inicià el 1908 a Viareggio (Toscana). Un any més tard es presentà amb èxit a Florència i també al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on cantà Ernani al costat d’E. Bastianini i estrenà Tiefland, d’E. d’Albert. Després de les seves actuacions a Nàpols (1911) i Madrid (1915) es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires (1916). El 1925 cantà Tosca a Lisboa, al costat de M. Fleta. Actuà a París (1922) i Verona (1924), i la temporada 1926-27 debutà al Teatro alla Scala de Milà, abans de ser dirigida per S. Wagner com a Brunilde (La valquíria i Sigfrid). El 1930 tornà a Buenos Aires per interpretar-hi el paper de la Mariscala (El cavaller de la rosa). Retirada el 1939, es dedicà a la docència. Fou mestra, entre d’altres, del baríton M. Ausensi.