Un motiu pot tenir diverses dimensions, però acostuma a estar compost per dues o més notes, a presentar una figura rítmica pròpia, que inclou una unitat de temps mètricament accentuada, i a ser fàcilment identificable (ex. 1). Tot i el seu valor nuclear, s’accepta que alguns motius es puguin descompondre en elements sense valor formal, coneguts com a cèl·lules (ex. 2).
Exemple 1 - L. van Beethoven: Sonata op. 2, núm. 2, Scherzo
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
D’altra banda, el motiu és un element formal amb sentit però no autosuficient i, per tant, queda comprès en una unitat formal completa com ara la frase. Autors com els alemanys Adolf Bernhard Marx o Hugo Riemann consideren el motiu, també anomenat incís, figura o membre, com el germen, l’impuls inicial a partir del qual es desplega, a la manera d’un organisme, la forma musical. En aquest sentit, el motiu seria un element unificador molt important. Aquest desplegament de la forma té lloc mitjançant la repetició, variada o no, del motiu en el decurs de la peça, repetició que, d’altra banda, és la que acaba elevant a la categoria de motiu una figura determinada. La variació que altera menys el motiu és la que afecta el seu disseny melòdic; la variació que més l’altera és la que afecta la seva posició mètrica. Això últim és en consonància amb el fet que, segons H. Riemann, la situació mètrica d’un motiu és la seva qualitat més important.
Exemple 2 - J.S. Bach: El clavicèmbal ben temprat, vol. I, fuga núm. 2, BWV 847
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
D’altra banda, cal assenyalar que el concepte motívic s’originà per a descriure fenòmens formals de la música del Barroc, del Classicisme i del Romanticisme i que, per tant, no es tracta, en principi, d’una categoria aplicable a la música de l’Edat Mitjana o del Renaixement.
Així mateix, per a autors com R. Réti o H. Keller, els diversos materials temàtics d’una obra es deriven d’un motiu primigeni, idea base o cèl·lula, compost per dues o tres notes sense figuració rítmica i que es manté en el rerefons de tota l’obra, com per exemple l’interval de 3a m en el cas de la sonata op. 13, Patètica, de L. van Beethoven (anàlisi).
Bibliografia
- Riemann, H.: Was ist ein Motiv?, dins Präludien und Studien I, Heilbronn 1895
- Toorn van den, P.C.: What’s in a Motive? Schoenberg and Schenker Reconsidered, "The Journal of Musicology", vol. XIV, núm. 3, 1996