Sembla que fou cantor a la capella reial de Ferran II de Catalunya-Aragó cap al 1479. És un dels compositors representat al Cancionero Musical de Palacio. La major part de les seves obres en aquest recull segueixen l’esquema de la cançó, això prova el fet que segurament fou un dels compositors de la generació més antiga de tots els citats. Les seves composicions s’inclinen per la forma del villancico. També li són atribuïdes obres litúrgiques, algunes presents en manuscrits conservats fora de la Península Ibèrica, com el Chigi Codex de la Biblioteca Vaticana, on figura un Asperges me a quatre veus. Un altre manuscrit de procedència ibèrica, però actualment conservat a la Biblioteca Nacional de París, presenta un Domine non secundum i diverses seccions d’un glòria.