Es formà musicalment amb el mestre de capella de la catedral de Plasència. El seu interès per la música folklòrica el portà, ja a divuit anys, a compondre versions de cançons populars d’Extremadura destinades al cor que dirigia a la seva ciutat natal. Fou professor de folklore al Conservatori de Madrid a partir del 1941. El 1944 feu una recerca sobre la cançó popular per encàrrec de l’Institut Espanyol de Musicologia, en el primer any de la seva creació. Fou l’iniciador del primer Congrés Internacional de Folklore que es feu a Espanya (Palma, 1952). El 1955, per petició de la Sección Femenina de la FET y de las JONS, ideà un sistema per a la notació de les coreografies de les danses tradicionals espanyoles, que publicà juntament amb la resta de material que havia recollit durant els seus anys d’investigació. Arran de la publicació dels articles Cante flamenco (1950) i Folklore en Falla (1953), fou considerat tota una autoritat en el terreny de la música popular i tradicional.