Format a la seva ciutat natal, estudià música amb l’organista Luis Taberna, que li despertà l’interès per la música barroca. Entre el 1950 i el 1956 treballà en una banda militar per tal de poder pagar-se els estudis al conservatori. En 1952-60 estudià al Conservatori de Música de Madrid i a partir del 1962, gràcies a unes beques, pogué ampliar la seva formació a París, Darmstadt, Roma i Venècia.
Fou durant aquests anys d’estudi a l’estranger que es desvetllà el seu interès per la relació entre la lingüística i la música, especialment la qüestió de la musicalitat i la sonoritat de cada llengua, fet que lel portà a estudiar a fons aspectes com la fonètica i la fonologia. Així, per exemple, en Dilatación fonética (1967) examina la fonètica i la fonologia de la llengua francesa a partir d’un text en aquest idioma. En Hymne an Lesbierinnen (1972), basat en un poema, feu el mateix amb l’alemany, i en Oratorio panlingüístico (1970) usà com a base un text bilingüe basc-castellà.
Premio Nacional de Música el 1971, fou professor d’harmonia del Conservatori de Música de Madrid i professor de composició al Conservatori Pablo Sarasate de Pamplona (des del 1984). El 1998 tornà a guanyar el Premio Nacional de Música, en aquesta ocasió en reconeixement a tota la seva trajectòria compositiva i a la seva aportació a la música del segle XX.