Vida
Germà de Rodolfo Halffter, rebé les primeres lliçons de la seva mare i, més tard, de Francisco Esbrí i Fernando Ember. La composició dels Crepúsculos (1908) meresqué l’interès d’Adolfo Salazar, que el posà en contacte amb Manuel de Falla, amb qui estudià a Granada i mantingué una relació que perdurà fins a la mort del mestre. El 1925 compongué Sinfonietta, que li valgué el Premio Nacional de música d’aquell any. Aquesta obra, a vegades, ha estat considerada el símbol d’una nova generació de compositors coneguda com Generació del 27, que pren el nom de la generació de poetes equivalent. Director des del 1924, per indicació de Manuel de Falla, de l’Orquesta Bética de Cámara, durant aquests anys contactà amb Maurice Ravel, el qual influí de manera clara sobre una obra que es mantingué estretament vinculada al neoclassicisme. Professor i posteriorment director del Conservatori de Sevilla, en esclatar la Guerra Civil es traslladà a Portugal amb la seva esposa, la pianista portuguesa Alicia Cámara. En morir Manuel de Falla, rebé l’encàrrec de finalitzar l’òpera l’Atlántida, encàrrec que li feu oblidar en bona part la composició pròpia. De l’obra falliana, en feu dues versions, corresponents als anys 1961 i 1977. E. Halffter ha estat considerat, per la crítica i la musicologia, un dels talents més importants de la música del segle XX, i la seva obra Sinfonietta, un dels títols clau de la música hispànica d’aquesta centúria. El 1984 fou Premio Nacional de música. Era oncle del també compositor i director Cristóbal Halffter.
Obra
Música escènica
Sonatina, ballet (1928); El cojo enamorado, ballet (1955); Fantasía galaica, ballet (1956); Otello, música incid. (1971; Shakespeare)
Música vocal
Dos canciones de Rafael Alberti, 1 v., pno. (1920); Automme malade, S., 9 instr. (1927; Apollinaire); Canciones del Niño de Cristal, 1 v., pno. (1931; Rodríguez Pintos); Oraciones, cor (1935); Canciones españolas, 1 v., pno. (1945); Elegía en memoria de S.A.S. Príncipe Pierre de Polignac, cor, orq. (1966); Gozos de Nuestra Señora, cor, orq. (1970; marqués de Santillana)
Orquestra
Dos bocetos sinfónicos (1925); Sinfonietta (1925); Nocturno (1928); Amanecer en los jardines de España (1937); Rapsodia portuguesa, pno., orq. (1949, rev. 1951); Concierto para guitarra y orquesta (1969)
Cambra
Homenajes, trio de c. (1922); Sonatina-fantasía, qt. c. (1923); Preludios románticos, 4 vl. (1924); Fantasía española, vlc., pno. (1853); Pregón, Habanera, vlc., pno. (1972)
Solo
Crepúsculos, pno. (1908); Peacock Pie, guit. (1923); Espagnolade, pno. (1937); Llanto por Ricardo Viñes, pno. (1940); Madrigal, guit./vl. (1969); Tiento, org. (1973)
Bibliografia
- Primera audición mundial de Atlántida: obra póstuma de Manuel de Falla completada por Ernesto Halffter: cantata escénica en un prólogo y tres partes sobre el poema de Jacinto Verdaguer adaptado por M. de Falla, versión de concierto, Heraclio Fournier, Madrid 1961