Vida
Ingressà a la capella reial de Madrid el 1631; des del 1645 consta que era maestro de la Real Cámara, bé que sense sou oficial; des d’aquests anys Hidalgo era considerat no solament un excel·lent arpista, sinó també un compositor de tonos i de música incidental per al teatre. A la cort de Madrid gaudí sempre de confiança, raó per la qual ocupà diversos càrrecs aliens a la seva dedicació musical: familiar (1638) i, més tard, notari del Sant Ofici (1640) i ayuda de sobrestante dels cotxes de les cavallerisses reials.
L’activitat compositiva de Juan Hidalgo comprèn més d’un centenar de tonos, repartits entre nombrosos arxius espanyols i hispanoamericans, una trentena de villancets, dues obres litúrgiques i un interessantíssim repertori de música teatral, del qual destaquen l’òpera en un acte La púrpura de la rosa (1659), conservada tan sols en una partitura de Lima del 1701, atribuïda fins fa poc a Tomás de Torrejón y Velasco, i, especialment, l’òpera en tres actes Celos aun del aire matan (1660), considerada la primera òpera espanyola conservada; totes dues tenen text de Calderón de la Barca. Hidalgo exemplifica, en les seves obres teatrals, el perfecte equilibri entre el coneixement de la música italiana del seu temps i la capacitat experimentadora de la música hispànica, de la qual sorgeix un estil modern i ben construït. En els tonos, tanmateix, s’evidencia també l’aplicació dels recursos de la retòrica, sobretot en els solos i duos.
Obra
Música escènica
Triunfos de amor y fortuna (conservada parcialment, 1658); La púrpura de la rosa (1659); Celos aun del aire matan (1660); Autos sacramentales (1660-70); Ni Amor se libra de amor (1662); La estatua de Prometeo (conservada parcialment, ~1672); Los celos hacen estrellas (1672); Alfeo y Aretusa (conservada parcialment, 1672); El templo de Palas (perduda, 1675); Lola (perduda, 1675-76); Baile (perduda, 1675-76); Siquis y Cupido (1679; rev. de Ni Amor se libra de amor); Hado y divisa de Leonido y Marfisa (perduda, 1680); Apolo y Leucotea (perduda, 1684)
Música vocal
2 misses, 2 motets, 1 responsori (Deum astro filamante, 8 v. i acomp. instr.), 113 villancicos i tonos humanos a 1-5 v.