Ordenat de sacerdot, fou organista de la seva ciutat natal durant set anys i, posteriorment, durant trenta-dos anys i fins a la seva mort, ho fou de la catedral de Salamanca. Era conegut pels seus dots d’improvisador. Compongué diverses obres per a orgue, música litúrgica i també una sarsuela amb temes populars de la seva província, peces totes elles que romanen inèdites. Interessat pel folklore, avui és recordat sobretot pels seus treballs de recopilació de música tradicional. El 1907 publicà el llibre Folklore o cancionero salmantino, una recopilació de 396 cançons que havia recollit a partir de les fonts orals. Aquest cançoner fou elaborat amb criteris musicals, a diferència de la majoria dels precedents publicats a l’Estat espanyol, que posseïen una orientació més aviat literària.