Es desconeix on va tenir lloc la seva formació musical i sota la responsabilitat de quin mestre. La primera notícia de la seva activitat professional data del 1628, any en què obtingué el càrrec de mestre de capella del reial monestir de La Encarnación de Madrid, lligat estretament amb la cort de Castella. Al final del 1633 fou nomenat mestre de la capella reial, en substitució del cèlebre Matthieu Rosmarin. Exercí aquest càrrec fins a la seva mort, assolint un gran prestigi com a compositor i organitzador de la música; tingué excel·lents col·laboradors, entre els quals l’arpista, compositor i mestre de la cambra reial Juan Hidalgo (m. 1685). La seva obra fou cabdal per a la consolidació de l’estil barroc a la cort castellana, tant en la música litúrgica (especialment per l’ús expressiu de la policoralitat), com en la de romanç (més oberta a l’entrada de la seconda prattica) i l’escènica. El seu llegat compositiu fou conegut a tota la Península, on restà com un dels models de prestigi de mitjan segle XVII. Tanmateix, fou un dels compositors castellans d’aquest segle de més anomenada a l’Amèrica hispana, on encara se’n conserven algunes obres en arxius de diversos països.