Ocupà el càrrec de mestre de capella d’Alfaro i de Santo Domingo de la Calzada els anys 1605 i 1607, respectivament. El 1609 obtingué el magisteri de capella de la catedral de Burgos, on restà fins al moment de la seva mort. Durant aquesta etapa, rebutjà ofertes d’altres destins com Saragossa o la mateixa capella reial de Madrid. Bona part de la seva producció és de caràcter policoral. S’han conservat, entre altres obres, una missa de difunts, un magníficat i alguns villancicos.