Es formà al Conservatori de Madrid amb J. Espín, H. Eslava i E. Arrieta. Acabà els estudis amb qualificacions brillants, i obtingué una pensió per a estudiar a l’Acadèmia d’Espanya a Roma. La seva primera òpera, Mitrídates (1882), fou rebuda amb un cert apreci. La seguí l’estrena de Doña Juana la Loca (1890), obra que compongué durant la seva estada a la capital italiana. A continuació escriví òperes com Irene de Otranto (1891), basada en un llibret de J. Echegaray, i Gonzalo de Córdoba (1898). El 1896 li fou encomanada la direcció artística del Teatro Real de Madrid. Com la majoria de compositors de l’època, Serrano s’interessà per la sarsuela, on deixà títols com La Bejarana, juntament amb F. Alonso, i El romeral, amb F. Díaz Giles. Però també escriví una Simfonia en mi♭ i poemes simfònics. Fou catedràtic de composició al Conservatori de Madrid, membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i l’organitzador dels concerts al Círculo de Bellas Artes. És pare del també compositor Josep Serrano i Simeón.
Bibliografia
- Vidal Corella, Vicente: El maestro Serrano y los felices tiempos de la zarzuela, Prometeo, Valencia 1973