Vida
Segons afirma Juan Bermudo en la seva Declaración de instrumentos musicales (Osuna, 1555), Valderrábano serví Francisco de Zúñiga, quart duc de Miranda. Publicà un extens tractat de viola de mà en tabulatura dividit en set llibres amb el títol Libro de música de vihuela, intitulado Silva de Sirenas (Valladolid, 1547). En aquesta obra, una de les més interessants de les dedicades a aquest instrument, s’hi recullen moltes transcripcions de composicions polifòniques religioses i profanes d’autors com J. Des Prés, N. Gombert, C. de Morales, A. Willaert, Ph.Verdelot, J. Mouton, L. Compère, J. Arcadelt i J. Vásquez, entre d’altres. També inclou fantasies, algunes de les quals són originals de Valderrábano, diversos sonetos i un grup de pavanes. Algunes d’aquestes peces són per a dues violes de mà i d’altres són per a veu amb acompanyament, sobre textos castellans o italians. En el seu tractat, Bermudo feu grans elogis d’aquesta obra i la recomanà als principiants.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Valderrábano, Enrique de; Pujol i Vilarrubí, Emili: Libro de música de vihuela, intitulado Silva de Sirenas (Valladolid, 1547), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1965