D’infant fou tiple a la basílica de Santiago de Bilbao i el 1852 començà a treballar com a organista a Santurtzi. El 1853 emigrà a Amèrica, on residí durant tretze anys i treballà com a professor de música. Quan retornà, el 1866, estudià composició i harmonia amb H. Eslava al Conservatori de Madrid, estudis que finalitzà amb el primer premi. En aquells temps d’estudiant inicià la composició d’algunes obres religioses i també d’una òpera en tres actes, Luis Camoens. L’any 1869 obtingué el primer premi d’òpera espanyola convocat per l’editor B. Eslava amb Fernando el Emplazado, obra que s’estrenà el 1871 en castellà. El 1873 fou el primer pensionat de la Real Academia de San Fernando a Roma, i poc després fou nomenat acadèmic d’aquest institució. A la capital italiana compongué l’oratori La Pasión. També el 1873, Alfons XII el nomenà segon mestre de la capella reial. El 1877 estrenà al Teatro Real l’òpera Ledia, i l’any següent ingressà com a professor de l’Escuela Nacional de Música i succeí Eslava com a mestre de la capella reial. Des del 1891 es dedicà quasi exclusivament al conreu de la música religiosa.