Exemple 1 - J.S. Bach: Preludi i fuga per a orgue en do m, BWV 549
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
En una forma sonata, el fragment conclusiu que tanca l’exposició. En una fuga, el curt fragment melòdic que serveix per a enllaçar tonalment o mètricament l’entrada del subjecte amb l’entrada de la resposta, o viceversa. En aquest darrer sentit, la finalitat del fragment consisteix, per tant, o bé a modular la tonalitat en què es produeix la següent entrada del tema (ex. 1) o bé a omplir l’espai de temps que pot quedar entre el final del subjecte i el començament de la resposta quan el primer acaba en temps fort i la segona té un començament anacrústic (ex. 2).
Exemple 2 - J.S. Bach: Preludi i fuga per a orgue en mi m, BWV 548
© Fototeca.cat/ Jesús Alises