Membre d’una rica família d’Arràs, fou, com el seu pare i el seu avi, un dels oficials laics de l’abadia de Saint-Vaast. La seva fortuna, el seu talent i les bones relacions que tenia el portaren a ser nomenat príncep del Puy d’Arràs, càrrec equivalent al de president de l’associació de poetes músics de la ciutat. Compongué una sèrie de vuit chansons courtoises, set de les quals han arribat als nostres dies, tot i que destaca sobretot pels seus jocs partits, dels quals escriví aproximadament un centenar. Els seus contrincants preferits foren Adam de la Halle, Jehan le Grieviler i Lambert Ferri. Malgrat que el tema preferit dels seus poemes és l’amor, el concepte que en té queda molt lluny del dels seus predecessors, pel seu caràcter menys profund i perquè l’enginy preval sempre per sobre del lirisme. La música, escrita en general en un dels quatre modes gregorians autèntics, acostuma a emprar repeticions, excepte en les seccions finals. En els casos en què hi ha diverses còpies d’una mateixa obra seva, la part musical no sol coincidir, cosa que planteja dubtes seriosos sobre la seva autenticitat. Bretel és considerat el representant més típic de l’escola d’Arràs, on floriren almenys quaranta poetes músics.