Estudià piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i composició contemporània i orquestració amb Joan Guinjoan. Estudià també el llenguatge del jazz i, en aquest gènere, i amb una orientació eclèctica que mostrava una versatilitat notable, conreant des del rock simfònic fins al jazz, creà el grup Fusioon (1970-75) amb Martí Brunet i Santi Arisa i, més endavant, el seu germà Jordi, un grup de música progressista amb el qual feu nombroses actuacions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger. Després de la dissolució del grup, el 1975, es dedicà plenament a la composició i als arranjaments musicals, i col·laborà amb Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, La Trinca i altres representants de la Nova Cançó.
Posteriorment creà el Manel Camp Trio (1982), un duet de pianos amb Josep Mas, Kitflus, el duet Contrast amb la pianista clàssica Ludovica Mosca amb qui fusionà el barroc amb el jazz (1991) i l’Acustic Jazz Quintet (1994), amb el trompetista Matthew Simon. Com a solista de piano ha participat en nombrosos festivals de jazz.
La seva discografia comprèn, entre d’altres: Minorisa (1975), Poesia secreta (1985), primer dels seus discs per a piano sol, guardonat amb el premi Millor Composició Discogràfica de l’any de la Generalitat de Catalunya; Escàndols (1988); Ben a prop (1989), duet amb Maria del Mar Bonet; Viu (1989, premi Ràdio 4); Diàlegs (1992); Ressorgir (1993), amb Anna Ricci i l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música; Coratge (1995); duets amb Josep Mas, Kitflus (1994) i Santi Arisa (Complicitats, 1997); diversos àlbums a partir de versions de la Nova Cançó (1998, 1999 i 2003); els duets amb la pianista Ludovica Mosca Contrasts I (1995), II (1998), III (1999) i Bach - Jazz (2000); El retaule de la llum (2000), interpretat per l’Orfeó Manresà; Música de dansa (2002); Enyors (2004); Solitud (2005), sobre l’obra homònima de C. Albert; Tornassol (2007), i Miquel Gil & Manel Camp Trio (2009). També ha escrit obres de cambra, per a cobla i ballets, com ara La nit de Sant Joan, Canigó i El llibre de les bèsties.
És també autor de bandes sonores de films de V. Aranda (La muchacha de las bragas de oro, 1980; Asesinato en el Comité Central, 1982; Fanny Pelopaja, 1984), F. Bellmunt (El complot dels anells, 1988; Un negre amb un saxo, 1989; Monturiol, 1993; Gràcies per la propina, 1997 ) i M. Cussó-Ferrer (L’última frontera, 1992, Premi Nacional de Cinematografia a la millor banda sonora; Babaouo, 2000). El 1995, dins els actes de celebració del centenari del cinema, posà música en directe a dos clàssics del cinema mut: . . . I el món marxa (The Crowd, 1928, K. W. Vidor) i el curtmetratge Anémic Cinéma (1925, M. Duchamp i M. Ray). L’any 2000 recollí part d’aquestes peces a l’àlbum Banda sonora.
Ha estat guardonat, entre d’altres, amb els premis Bages de Cultura (1984), al Millor Solista en el Festival de Jazz de Sant Sebastià (1986) i l’Altaveu a la trajectòria artística (1996).
En el camp de la docència, el 1979 cofundà el Taller de Música Moderna Esclat de Manresa i des del 1982 imparteix cursos, seminaris i tallers pràctics sobre composició, instrumentació, interpretació pianística i improvisació. En 1987-89 dirigí l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona. Des del 1996 dirigeix un departament propi al Taller de Músics de Barcelona i, del 2001 al 2014, fou cap del departament de jazz i música moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). És també professor d’improvisació al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.
L’any 2010 fou nomenat membre del plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, organisme del qual dimití el novembre de 2011, juntament amb altres nou membres de l’organisme.
El maig del 2021 inicià el projecte De Minorisa a Carst, un repàs a la seva trajectòria com a músic amb una sèrie de dotze concerts celebrats durant un any per a celebrar els seus 75 anys.