En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat i mecanisme de fricció. El so es produeix pel fregament d’uns volants de fusta recoberts de pergamí enresinat contra les cordes. Descrit per primer cop, i anomenat amb el nom alemany per Michael Praetorius en el tractat Syntagma musicum, se’n coneix un únic exemplar construït el 1625 per Fray Raymundo Truchado, personatge al qual se n’atribueix la invenció. Procedent de la Península Ibèrica, es conserva actualment al Museu Instrumental de Brussel·les. Els volants que el fan sonar es fan girar mitjançant un mecanisme de manubri. Les cordes es posen en contacte amb la superfície dels volants per l’acció del teclat i mitjançant un sistema de palanques i transmissions, semblant a les dels orgues, que les apropen fent-les baixar. La caixa poligonal és formada per sis costats, amb la mateixa forma que l’instrument descrit per Praetorius, encara que més feixuc i menys elegant en les formes. L’instrument conservat a Brussel·les té una extensió de 45 notes (do1 a do5), fa un metre i mig de llarg i l’alçada de la caixa és de 43 cm. Tant per la tècnica emprada en la construcció com per la disposició del teclat, sembla construït per un orguener més que no pas per un constructor de clavicèmbals.
Música