Monjo benedictí. Construí un orgue que, més tard, fou instal·lat a la catedral de Bordeus. El 1759 fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat i, poc després, de la de París. Va ser assessor en la construcció de molts instruments de mitjan segle XVIII. Amb tot, és més conegut pels seus escrits, particularment pel seu famós tractat L’art du facteur d’orgues. Aquesta obra constitueix una àmplia i molt ben detallada descripció de l’orgue clàssic francès d’aquell segle. Ha estat un dels punts de referència cabdal del moviment modern per a la renovació de l’estètica sonora de l’orgue (Orgel Erneuerungsbewegung).