Membre d’una nissaga de músics d’origen català, fou deixeble de César Franck. Dirigí en diferents teatres parisencs, i exercí també la crítica musical al periòdic "L’Aurore". Des del 1921 fou el director de l’escola de música americana de Fontainebleau, i el 1928 fou nomenat vicepresident de la Societat d’Autors, Compositors i Editors de Música de França. Després de la Primera Guerra Mundial dirigí diferents enregistraments radiofònics. Entre les seves composicions cal destacar Ballet des fleurs (1898), que es representà 150 vegades en un any, i d’altres obres escèniques en les quals destacava especialment l’element espectacular, com per exemple La chanson de Paris (1924), o La fête des géants (1944). Compongué també obres simfòniques, com Quasimodo (1905). Amb el seu germà Henri Gustave -interessat en la música antiga- publicaren obres atribuïdes a Carl Philipp Emanuel i Johann Christian Bach.