Tot i que treballava en l’administració pública, es dedicà amb gran enginy a l’experimentació acústica. Cercà la manera d’obtenir variacions d’intensitat en el so que emetien els tubs de l’orgue mitjançant la introducció de modificacions en l’entrada de l’aire, per tal que l’intèrpret pogués accentuar l’expressivitat a voluntat. El 1810 donà a conèixer l’instrument que anomenà orgue expressiu. Rebé l’aprovació de diverses institucions franceses, com el Conservatori de Música de París, per al qual construí, més tard, alguns instruments. També fou molt elogiat pel compositor E.N. Méhul. Així mateix, inventà, paral·lelament amb altres constructors, la llengüeta lliure, que aplicà a l'aelodion, la physharmonica i l'aerophone, entre d’altres. V. Mustel, S. Érard, J. Alexandre i A.F. Debain completaren i perfeccionaren l’orgue expressiu, tot donant lloc al naixement de l’harmònium.