Adquirí la seva formació musical com a escolà a la capella reial de França, que llavors dirigia G.B. Lulli, i el 1683 ja fou un dels finalistes en les oposicions a vicemestre de la capella reial convocades per Lluís XIV, fet que li valgué una pensió reial. Després fou nomenat mestre de capella dels jesuïtes de Sant Lluís el Gran. Les obres que li donaren més renom foren les que compongué per al teatre de la cort, sobretot les tragèdies líriques i els ballets. Però l’any 1699, arran d’un embolic amorós, hagué de fugir de França sota pena de mort amb la seva amant, amb qui es casà el 1701 a Madrid, on exercí de mestre de la música de cambra de Felip V. Tanmateix, la influència cada cop més gran de la música italiana a la Península Ibèrica el menà a acceptar el càrrec de surintendent de la musique del duc de Lorena, des del qual desenvolupà una activitat intensa en els camps de la música religiosa i escènica. El 1720, el príncep regent de França, que havia estat alumne seu, el perdonà i li fou permès tornar a París. Com que no pogué obtenir cap càrrec a la capella reial, tornà definitivament a Lorena, on morí l’any 1741.