Començà a estudiar música a Friburg, però aviat viatjà a Nancy i adoptà el sobrenom de Martini il Tedesco. Amb aquesta identitat es traslladà a París, on assolí certa reputació com a compositor per a banda militar. Després d’una estada a Lió durant la Revolució aconseguí, gràcies a l’èxit de la seva òpera Sappho (1794), el càrrec d’inspector i professor de composició del Conservatori de París (1795-1802). El 1814, Lluís XVIII el nomenà director de l’orquestra de la cort. Acabà essent conegut com a compositor d'opéras-comiques, entre les quals L’amoureux de quinze ans (1771) i Annette et Lubin (1800), però compongué també música de cambra, d’església i nombroses romances, de les quals Plaisir d’amour el feu passar a la posteritat.