La tècnica que creà es basa en la respiració, els principis de contracció i de relaxació de la qual atorguen una dimensió dramàtica sense precedents en el llenguatge escènic de la dansa. El 1926 presentà els seus primers treballs coreogràfics a Nova York, on l’any següent creà la Martha Graham School of Contemporary Dance, de la qual sortí la seva companyia. Més tard, hi incorporà Erick Hawkins, Merce Cunningham i Paul Taylor, noms clau de la dansa contemporània nord-americana. En les seves obres, altament simbòliques, rescatà històries de les cultures dels indis nord-americans, d’orient i de la mitologia grega. Concebé més de cent cinquanta coreografies considerades psicodrames, que passaren a formar part del patrimoni cultural nord-americà i entre les quals cal esmentar Lamentation (1930), Frontier (1935), Apalachian Spring (1944), Errand into the Maze (1947), Lucifer (1975), Acts of Light (1981) i Lamentation for Andromaque (1982).