Es formà musicalment a Bolonya amb Giacomelli i a Milà amb M.A. Marliani. La seva germana i el seu oncle foren també cantants. Debutà a Bolonya el 1828, com a soprano de Zelmira, de G. Rossini. El 1829 cantà a la Scala, i fou en aquests moments que rebé classes de G. Pasta. El paper d’Adalgisa de Norma fou escrit expressament per a ella. El 1832 abandonà Itàlia, i debutà a París gràcies a l’ajut de Rossini, que dirigia llavors el Théâtre Italien. Romangué a la capital francesa fins el 1846. Fou una de les sopranos més admirades del seu temps; V. Bellini deia que cantava i actuava com un àngel -a banda de la seva bellesa física, per la qual fou molt admirada-, i escriví per a ella el paper d’Elvira d'I Puritani, i altres personatges de Don Pasquale i Marino Faliero. Cantà sovint amb els tenors G.B. Rubini i G.M. Mario, amb els quals mantingué relacions. Hom n’arribà a dir que havia superat P. Viardot. Les seves interpretacions d’Anna Bolena, Lucrezia Borja, Norma, Leonora -d'Il Trovatore - es convertiren en veritables mites. A banda de posseir una veu molt rica, precisa i subtil, actuava amb una autoritat superior a la tendència poc dramàtica, teatralment parlant, del seu temps.