Després d’estudiar amb S. Mattei a Bolonya i amb Calpi a Ravenna debutà a Forlì el 1801 i al Teatre San Carlo de Nàpols el 1803. A partir de llavors inicià una carrera per tot Europa que li donà fama com el cantant més important del moment en el seu gènere. Cantà a l’estrena d'Aureliano in Palmira, de G. Rossini (1816), amb el qual tingué una forta disputa per la seva tendència a ornamentar en excés. El seu paper preferit fou el de protagonista en Tebaldo e Isolina (1820), de F. Morlacchi. El 1824 interpretà a Venècia el paper d’Armando en l’estrena d'Il crociato in Egitto, de G. Meyerbeer. És considerat l’últim gran castrat de l’escena operística. La seva darrera aparició en públic fou a Londres el 1829.