Nebot de l’orguener Josep Cavaillé (~1700 - ?), el 1760 treballà a Santa Maria de la Real, a Perpinyà. El 1762 s’establí a Barcelona, on construí l’orgue de Santa Caterina (1765) i es casà amb Maria Francesca Coll el 1767. Romangué a Barcelona fins el 1770, any en què retornà a Tolosa. Durant aquest període, entre altres tasques, acabà l’orgue de Montreal (Gèrs) el 1785 amb el seu fill Domènec, i en esclatar la Revolució Francesa tornà a Barcelona amb la família. Pare i fill feren l’orgue nou de la col·legiata de Puigcerdà (1790), i repararen el de Santa Maria del Mar de Barcelona (1797). Restaurà els de les seus de Vic (1798) i Tortosa (1799), i construí el de Sant Jaume de Torroja, al Priorat (1800). Amb l’obrador establert a la Granja d’Escarp (Segrià), treballà a Mequinensa (1809) i bastí la cadireta del de Castelló d’Empúries (1809). Les seves obres, tot i que corresponen a l’orgue clàssic francès tardà, inclouen certes aportacions d’elements hispànics que les situen dins d’una etapa de transició.