Estudià composició i filosofia a la Universitat de Columbia, història de la cultura a la de Chicago i composició amb Stefan Wolpe i Aaron Copland. El 1946 esdevingué membre del departament de música de la Universitat de Chicago, on posteriorment fou catedràtic (1961-75) i cap de departament (1961-70). El 1975 fou nomenat professor de música i d’humanitats a la Universitat de Pennsylvania. Destacà en el terreny de la teoria de la música. El 1971 fou professor d’Ernest Bloch, de Música de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i més tard fou membre sènior a l’Escola de Crítica i Teoria (1975–88). Fou un investigador resident al Bellagio Study and Conference Center a Itàlia el 1982. El 1984 participà a les Tanner Lectures a la Universitat de Stanford, i el 1985 a les Patten Lectures a la Universitat d’Indiana. El 1987 fou nomenat membre d’honor de la American Musicological Society. El seu llibre més conegut, Emotion and Meaning in Music (Chicago, 1956), tracta dels problemes de comunicació i del context cultural que motiven la resposta humana en la música. Altres obres notables són Music, the Arts, and Ideas (1967), Explaining Music (1973) i Style and Music: Theory, History, and Ideology (Philadelphia, 1989).