Estudià composició amb B. Arapov i piano amb Savšinskij, i després es perfeccionà al Conservatori de Leningrad fins el 1955. El 1959 començà a ensenyar contrapunt en aquest mateix centre, d’on esdevingué professor de composició el 1974. També impartí seminaris de música contemporània.
La seva obra, colorista per tradició russa i de factura moderna per l’ús dels microintervals i les combinacions instrumentals no usuals, se centra sobretot en la música de cambra i vocal. Entre les seves òperes destaquen El mestre i Margarida (1963; estr. 1990) i Maria Stuarda (1981), que rebé el Premi Glinka. Força coneguda és la seva cantata El càntic dels càntics (1975), com també les cançons sobre textos d’Akhmatova, A. Blok, Mandelštam i A. Puškin. De la producció orquestral cal citar-ne el ballet Ícar (1962-69), el Concerto buffo (1964) i les simfonies, al costat de diversos concerts, com el Concert per a 3 guitarres elèctriques i instruments solistes (1973).
Era nebot del compositor Nicolas Slonimsky.