El 1547 ingressà a la Universitat de Frankfurt, i alhora s’inicià en l’ofici d’impressor. Dos anys més tard es posà al capdavant de la impremta de Nicolaus Wolrab, i aviat esdevingué l’impressor oficial de la universitat, càrrec que el connectà amb l’humanista Jodocus Willich. El 1572 obtingué una patent imperial sota la protecció de Maximilià II. Se’l pot considerar un dels responsables de la importància que assolí la seva ciutat natal al segle XVI com a mercat de llibres. Cal esmentar la celebració a Nuremberg d’una fira amb caràcter triennal, que atreia impressors tant d’Alemanya com de la resta d’estats europeus. Si bé publicà llibres de gèneres molt variats, la seva principal activitat se centrà en el camp de la impressió de música. Del seu catàleg d’obres destaquen l’edició del Geistliche Lieder D. Martini Lutheri ('Cants religiosos de D. Martí Luter', 1552), un llibre d’himnes protestants que per la seva popularitat fou reimprès diverses vegades, i també tabulatures de llaüt de M. Waissel, S. Kargel i B. de Drusina. El 1581 deixà el negoci en les mans del seu fill Andreas, i posteriorment passà al seu net, Johann, que el 1606 inicià la publicació de cançons.