Era fill del compositor Johann Friedrich Fasch, de qui rebé la primera formació pel que fa a clavicèmbal i teoria de la música. Posteriorment estudià violí a Zerbst amb Karl Höckh. El 1750 anà a Strelitz i hi fou deixeble de Johann Wilhelm Hertel, director de l’orquestra de la cort de Mecklenburg. El 1756 fou nomenat segon clavecinista, al costat de C.P.E. Bach, a la cort berlinesa de Frederic II de Prússia. Aquest càrrec comportava, entre altres coses, acompanyar les interpretacions de flauta travessera del monarca. El 1774 esdevingué director de l’Orquestra de l’Òpera Reial de Berlín. Des del 1776 es dedicà, essencialment, a la docència i a la composició de música religiosa. El 1791 fundà i dirigí la Berliner Singakademie, que, a la seva mort, passà sota la direcció del seu deixeble C.F. Zelter. Aquesta institució tingué un paper molt important en la promoció del cant coral a Alemanya i alhora ajudà a recuperar la música de Johann Sebastian Bach. Es fa difícil valorar l’obra de C.F.C. Fasch, atès que ordenà destruir un gran nombre de les seves partitures. No obstant això, se n’han conservat algunes composicions vocals, sacres i profanes, i instrumentals, com ara sonates per a tecla i una simfonia.