Arribà a Bogotà vers el 1573 i ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral fins el 1585. També fou mestre de música al seminari conciliar de San Luis, institució de la qual arribà a ser nomenat rector. A causa d’una vaga de seminaristes en aquest centre deixà el càrrec i l’any 1588 es traslladà a Quito, i més tard, a Perú i Bolívia, on ocupà diversos llocs com a mestre de capella, especialment a Cuzco i la Plata. A la catedral de Santafé de Bogotà es conserven vint-i-dues composicions religioses d’aquest autor, principalment càntics i salms a quatre veus. Moltes d’aquestes obres tingueren una àmplia difusió i continuaren essent apreciades i interpretades durant els segles XVII i XVIII. Fou una de les figures més importants en la música del segle XVI a Hispanoamèrica. El seu estil estigué molt influït pels polifonistes de l’escola sevillana, com Morales o Guerrero.