És el membre més il·lustre d’una família d’organistes i clavecinistes parisencs que es remunta al principi del segle XVII. Abans del 1740 succeí el seu oncle Antoine com a organista a l’abadia de Sant Víctor. El 1758 fou nomenat organista de la capella reial, i el 1761, de Notre-Dame. És conegut especialment pels seus tres llibres de peces per a clavicèmbal, publicats en 1749-51. El primer llibre conté un mètode per a l’ensenyament de la música de tecla amb les seves taules d’ornamentació i digitació, en les quals s’aprecia l’experiència de Foucquet com a mestre. Les seves explicacions sobre l’ornamentació són més completes que les del mateix Couperin. Algunes de les seves peces es consideren belles mostres d’una època especialment esplendorosa de la música barroca francesa.