Sembla que passà els primers anys de la seva vida a Ansbach i que rebé les primeres classes de música sota la tutela de Samuel König, director musical de la cort d’Ansbach, on el 1673 arribà a ser mestre de capella. La presència de partitures de C. Monteverdi, F. Cavalli i P.A. Ziani a la ciutat fa plausible la teoria d’un viatge d’estudis a Venècia pels volts del 1668. Al principi del 1679 assassinà un músic de la cort, sembla que per gelosia. Aquest fet l’obligà a deixar Ansbach i es traslladà a Hamburg. Allí fou contractat pel Theater amb Gänsemarkt, on pogué representar catorze de les seves obres escèniques. El 1687 viatjà a Espanya i en 1690-95 residí a Londres, col·laborant activament en la vida musical de la ciutat amb el compositor i promotor de concerts Robert King. Uns quants anys després se’n perd el rastre. Franck es mostra en les seves òperes com un compositor versàtil que recorre a fonts literàries d’índole i contingut variats. Usà material extret de la Bíblia, de les tragèdies clàssiques, d’epopeies i comèdies. La seva suposada experiència veneciana es manifesta en l’ús de l'aria da capo i en la utilització de ritmes binaris com el de la dansa anomenada furlana. En les seves cantates i cançons religioses són notables el sentit de la melodia i la riquesa formal. Les seves sis sonates per a dos violins s’han perdut.