Fou un dels últims minnesänger, i en particular un dels últims poetes que conreà el Spruch cortès. D’origen burgès, es creu que el seu motiu prové de les cançons que dedicà a la Mare de Déu, malgrat que també cantà a la dona, sempre dins les convencions de l’amor cortès. Rebé la protecció, entre d’altres, de Venceslau II de Bohèmia, el marcgravi de Brandenburg i el bisbe Giselbert de Bremen. Des del 1312 i fins a la fi dels seus dies residí a Magúncia, on estigué al servei del bisbe Pere d’Aspel. Tant la seva música com la seva poesia estan fermament ancorades en la tradició. Destaca el virtuosisme de la forma, l’expressió no sempre àgil, el contingut erudit i, potser, una falta general d’espontaneïtat. Fou un dels models més apreciats per l’escola de mestres cantors, i la seva fama perdurà fins al segle XVI. La seva obra ha estat publicada a la "Denkmäler der Tonkunst in Österreich" (XLII.20/2, 1913).