Rebé formació musical en un monestir franciscà d’Opava, Moràvia, on estudià orgue, violoncel i cantà al cor. Posteriorment estudià dret i filosofia a la Universitat de Viena. El 1829 fou nomenat membre del Consell de la Societat dels Amics de la Música. En el camp de la musicologia destacà com a erudit i col·leccionista. La seva biblioteca conservava documents musicals de gran valor, entre els quals destaquen alguns manuscrits autògrafs de Bach, Händel, Haydn, Gluck, Mozart i Beethoven, i també d’altres compositors italians i alemanys; també contenia edicions impreses del segle XVII, tractats teòrics i col·leccions de retrats de músics. Els catàlegs que feu de les obres dels compositors marcaren una època, i encara mantenen el seu valor com a font d’informació. La destinació de tot aquest material després de la seva mort fou polèmica i fosca, i encara hi ha diferents hipòtesis sobre la seva localització actual. També publicà articles que dedicà principalment a la vida i obres de Gluck i Mozart.