Secretari del comte d’Étampes des del 1709, a partir del 1744 es feu càrrec, amb La Bruyère, de la direcció del diari oficial "Mercure de France". Com a autor fou molt prolífic: més de dues-centes obres, entre les quals destaquen nombrosos llibrets d’òpera. La gran popularitat de la seva producció entre els seus contemporanis es deu sobretot a la paròdia mordaç d’obres i estils d’autors de l’època, en especial drames i tragèdies, com ara La grand-mère amoureuse (1726), a partir de l’òpera Athis, de G.B. Lulli, o La rupture du carnaval et de la folie (1707) sobre Alcyon, de Marin Marais. Amb Lesage i Dorneval, amb els quals col·laborà en 1721-37, contribuí a fixar el gènere de l'opéra-comique. Louis Fuzelier fou, a més, l’introductor del gènere del ballet heroïque, varietat de l'opéra-ballet amb personatges històrics, del qual segurament l’exemple més reeixit és Les indes galantes (1735), musicat per Jean-Philippe Rameau. També fou l’autor del text d’un gran nombre de cantates.