Desenvoluparen la seva activitat a Florència, Venècia i Roma i també a França i la Península Ibèrica. Els seus treballs es dugueren a terme entre mitjan segle XV i el primer quart del segle XVII. El primer membre del qual es té notícia és Filippo (Florència 1450-1517). Els seus fills Bernardo (?1487-?1551) i Benedetto continuaren el negoci i publicaren, a part d’obres d’autors clàssics, com havia fet Filippo, obres en llengua vulgar, com ara el Decameró de G. Boccaccio. El fill de Bernardo, Filippo, dit el Jove, publicà, entre altres obres, Dialogo della musica antica et della moderna de Vincenzo Galilei, el 1602. Luca-Antonio (Florència 1457-?1538), germà de l’iniciador del negoci familiar a Florència, fou el que portà l’activitat d’aquesta nissaga a Venècia. Publicà llibres litúrgics, i també música profana, com ara frottole, i chansons de diversos autors; fou succeït pels seus fills Tomaso (?1494-?1566) i Gioan Maria (mort el 1569). La branca romana dels Giunta és representada per Jacopo (1478-1540), possiblement nebot de Luca-Antonio. Pel que fa a les activitats fora d’Itàlia, és documentat un tal Juan de Junta (~1485-1561) que treballà a Burgos i Salamanca. El seu fill Felip fou actiu també a Burgos, i els germans d’aquest, a Madrid. A Lió consta un tal Giacomo (1487-1546), el qual publicà diversos missals.