De ben jove es traslladà a Roma i des del 1648 fou mestre de capella a l’església del Gesù i al Seminari Romà. Contemporani de G. Carissimi, és, com aquest, un destacat representant de l’escola romana del segle XVII. Fou molt apreciat a la seva època i també posteriorment. Moltes de les seves obres tingueren nombroses reedicions i d’altres es publicaren pòstumament. Les seves misses, salms i motets segueixen la tradició polifònica de G.P. da Palestrina, però mostren unes harmonies més agosarades. En els motets, possiblement les seves obres més notables, manifesta el seu domini de l’escriptura per a veus i també destaca la fluïdesa de les línies melòdiques, generalment de caràcter més viu i dramàtic que les de Carissimi. Pel que fa als seus dos oratoris, essencialment tenen una estructura similar als altres oratoris del seu temps i tant el narrador com els altres solistes tenen uns recitatius de gran expressivitat.